ContaContes

Fa al voltant d'un segle era freqüent que als pobles algú assumís aquesta funció, a canvi d'una atenció respectuosa. Aquest respecte no significava silenci, ja que com en la tradició indonèsia del gamelan, per citar un exemple molt remot, durant la narració es podia menjar, beure o xerrar (no massa alt, és clar) i sobretot participar.
Hem recuperat aquest objectiu amb un mag que conta contes amb la seva maleta màgica o bé, amb un titellaire que ho fa des del seu taller de titelles.
I com ho fem això? Doncs amb contes explicats amb màgia o contes explicats amb titelles.